L'HOSPITAL EN UN 4 X 4

I és que la màgia de l’hospital no es troba únicament dins les seves parets sinó que dos o tres dies a la setmana agafem el 4x4 amb en Juan José, el metge cubà, la germana Norma, peruana, na Conxi, una auxiliar nativa i jo, i nosaltres quatre amb una petita farmaciola ens convertim en un petit hospital “andante” per arribar als pobles més perduts de la selva, (bé més ells tres que jo que em porten més de passeig que pel que pugui fer) i cada un d’aquests pobles omplen els meus ulls d’imatges, i els meus sentiments d’emocions i recordo tots els tons verds, tots els troncs direcció al cel, totes les cabanes fetes de materials que sembla impossible puguin aguantar l’època de pluja...i recordo dins jo, a cada pre-escolar que visitem i a cada escola, que aquells nens plens d’alegria i de vida no saben que hi ha un món on ens sobren tantes coses que ni tan sols podrien imaginar-se i que, al mateix temps a nosaltres ens en falten tantes d’altres...i aquest joc d’antònims és el que omple els meus pulmons per a seguir caminat cap a la meva itaca.