Primera setmana a l'hospital

Quasi a punt de finalitzar la segona setmana he de dir que estic molt millor, que no vol dir que no tingui moments d’enyorança, que em començo a integrar i assaborint aquesta gran experiència; fins i tot he fet amics cubans (cubanes també, jajajaja). Us explico el matí:

A les 08’15 sortim de casa vestides totes de blanc, la qual cosa m’encanta, nyas em fa molta il·lusió, i de camí a l’hospital recollim 3 cubanes i 2 cubans, metges i infermeres, que són molt divertits. Fem el canvi de guàrdia i jo, amb la germana Pura, una monja de 80 anys amb una energia impressionant, anem a la farmàcia. Ella atén a molts malalts i jo, com diuen els cubans, munto la fàbrica de la farmàcia. Aquí per donar els medicaments es donen el número exacte de pastilles i com que quasi tots necessiten vitamina C i multivitamina jo faig paquetetes de 20 i 30 pastilles respectivament amb els seus cartellets inclosos.

És ben entretingut i de tant en tant vaig a passejar per l’hospital i ja em coneix quasi tot el personal. L’ambient d’un hospital pot semblar poc agradable però queda totalment compensat per la zona de maternitat i per la gran humanitat de les germanes. No em perdo agafar tots els fillets acabats de néixer que puc i els aferro amb força al costat del meu cor per poder notar els seus batecs junt als meus i em sento plena de vida.

I bé, la tarda a una altra edició, jejejeje