domingo, septiembre 04, 2011

M’APUNT A IOGA. CONCLUSIÓ: VAIG ACCELERADA

Després de temps pensant que apuntar-me a ioga o fer meditació seria molt positiu per a la meva salut, faig la passa i m’apunto a classes de ioga. Com que encara no ha començat el curs m’anim a fer unes sessions de pilates fins al setembre. Em donen unes petites normes on es recomana arribar d’hora i practicar el silenci.



El primer dia ja arrib força tard: quan tothom és dins la sala amb les estores i les mantes col·locades. He desenterrat les bambes i calcetins d’esport i després de deixar com un coet la bossa al vestuari entr a la sala com un remolí. La gent em mira, jo els mir i els ulls em van als seus peus: tothom va descalç i jo com si hagués de córrer una marató. Surto de nou a fora, em trec les sabates i cap a dins encara més tard i amb més frisseres.



Durant la classe em fa malt tot, feia temps que no movia cap múscul. Acaba la classe i tothom va cap als vestuaris, fets amb grans teles. Sent les veus de les dones just a davant i es confirmen les meves sospites, obr sa cortina i deman: aquest és el vestuari de les dones no? Efectivament són totes dins així que només una resposta és la possible. Em miren com si fos d’un altre planeta i he d’explicar que he deixat totes les meves coses al vestuari dels homes. Quin primer dia...



Esper que tots ells surtin per poder agafar la meva bossa. M’he tornat a posar les bambes. Surto d’allà i arrib a la clonclusió que vaig accelerada i que estic força lluny del ritme que duen els habituals de les classes de ioga.



Però no em desanim. El llibre sobre meditació que he comprat i que veig difícil que posi en pràctica qualque dia diu que és imprescindible tenir il·lusió, ser constant i perseverar. La il·lusió no em falta i la constància no és el meu fort així que queda clar que hauré de perseverar i molt.



1 comentario:

Guiem Pons dijo...

Bona nit Núria: perdona'm si he rigut mentre llegia s'entrada però, no he pogut fer de menys que immaginar-te en sa situació i des de sa cadira m'ha semblat xistós.
Encara que entenc hagis passat un mal moment, estic totalment convençut que arribaràs a ser una alumna exemplar de ioga.
Sobretot volia donar-te s'enhorabona per es blog i ànims; sempre endevant.